MONA
f. | alim. | |
1. f. alim. Pastís rodó com un tortell, que acostumen a regalar els padrins per Pasqua i que es guarnix amb tants ous durs com anys te el fillol.
2. f. alim. Pasta de mona: la que es fa amb farina, ous i llevat, s’endolceix amb sucre i se li dóna gust amb matafaluga.
COMENTARIS:
Les mones tradicionals van començar a ésser substituïes ja fa anys, per pastissos elaborats en els obradors dels confiters, ben guarnits al damunt amb fruita confitada i amb ous de xocolata.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 209: «mona, pasta de -Pasta amb què, a Sitges, es fan monflons i mones de Pasqua. ‘Com que som a tocar Pasqua, he passat la nit preparant pasta de mona’. Pasta que es fa amb farina i llevat, s’endolceix amb sucre i se li dóna gust amb matafaluga. Si amb aquesta pasta de mona s’ha de fer un monfló se li dóna una forma allargada, d’uns 10 per 20 centímetres, si es vol fer una mona, se li dóna forma de tortell i es posen dintre de la pasta, sobresortint una mica, els ous durs que calguin.»
Sadurní Folklore I, p 371: «En els seus orígens, la coca era rodona, de brioix, amb un forat al mig i amb ous al voltant rebia elogis perquè era molt corpulent i tenia una carn molt saborosa [...] i s’anomenaven “cristines”».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. MONA f. || 1. Pastís de diferents formes, generalment guarnit d'un o més ous durs, que es menja per la festa de Pasqua florida (or., occ., val.). [...] Cult. pop.—La mona de Pasqua és un obsequi que es fa per Pasqua florida als infants (fillols, néts, nebots o fills, segons les comarques) en tot el Principat de Catalunya i en el País Valencià; en canvi, és un costum desconegut a les illes Balears. La mona sol consistir en una coca o pastís rodó i caramullut, que porta un ou o molts d'ous durs, amb la closca, encallats dins la pasta de farina; en certes regions el pastís té la forma d'algun objecte o animal, d'una gallina, d'un simi, d'un minyó, etc. En el País Valencià existeix el costum d'anar la família o les colles de fadrins i fadrines a menjar-se la mona al camp amb molta gatzara, i a més del pa-socarrat i ous durs, es berena d'enciam i d'un embotit especial molt prim, anomenat llonganissa de Pasqua. En el Pla d'Urgell es distingeix la mona de casa, elaborada per les dones a casa seva i consistent en una coca voltada d'ous i recoberta de llavors d'anís, i la mona d'adroguer, que es fa a casa del confiter i consisteix en una tortada gran que en porta una altra de més petita a sobre, i totes dues recobertes de blancs d'ou i voltades d'ous durs a la part inferior. [...]
