m. | ofici. anat. marin. bot. transp. mesur. | |
1. m. ofici. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos prims i flexibles, com ara fils, cordills, cordes, cintes, etc., que, en estirar un dels caps, ordinàriament s’estreny encara més. Fer un nus. Desfer un nus. Nus de la corbata.
2. m. anat. Nus a la gola: impediment a la gola que priva de parlar o d’empassar-se el menjar. Fer-se-li a algú un nus a la gola
3. m. Vincle, lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni.
4. m. ofici. Nus de carreter: el que es fa amb una passada doble, que és molt fort i no s'estreny per molt que l'estirin.
5. m. ofici. Nus corredor o corredís: aquell que està fet de tal manera que estirant-ne un cap, es desfà o s'afluixa.
6. m. marin. Nus de ris: lligada que es fa amb els rissos de les veles.
7. m. Nus gordià: dificultat irresoluble.
8. m. Nus de l’acció En una obra teatral, èpica, part en què els obstacles compliquen la marxa de l’acció, que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.
produïda en la gola, i que dificulta la respiració, la deglució o el parlar.
9. m. bot. Grop, defecte de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
10. m. anat. Juntura dels ossos dels dits.
11. m. transp. Punt de connexió de les diverses línies d’una xarxa. Nus de comunicacions.
12. m. mesur. marin. Unitat de velocitat emprada en navegació aèria i marítima que correspon a 1 milla marina per hora.
Sadurní Folklore I, p 378: «L’any 1908, els noms dels nusos mariners eren: la llagosta, l’entolladura llarga, l’entolladura de palangre, cony de vaca, passa de mà, gassa de palangre, pla, enferidura d’ham, botó, ull de bou, ull de porc i ull de pinya.»
Bové Penedès Folklore, p 55: «La moixiganga [...] Consisteix son vestuari [...] corbata negra amb nus de carreter».
DCVB. 1. NUS o NU (i ses var. nuu i nuc). m. I. || 1. Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos prims i flexibles (fils, cordills, cordes, cintes, etc.) que, en estirar un dels caps, generalment s'estreny encara més. [...] Nus de carreter: el que es fa amb una passada doble, que és molt fort i no s'estreny per molt que l'estirin. [...] Nus corredor o corredís: aquell que està fet de tal manera que estirant-ne un cap, es desfà o s'afluixa. [...] Nus de ris: lligada que es fa amb els rissos de les veles (Costa de Llevant, Costa de Ponent). [...] Nus gordià: [...] —fig., dificultat insoluble. || 2. a) Regruix que separa cada dues divisions del cordill de midar el camí d'un vaixell; l'extensió midada entre dos nusos consecutius representa una milla marina.—b) nàut. Cadascuna de les milles marines que recorre un vaixell en una hora. «Aquest vapor és de nou nusos»: vol dir que recorre nou milles per hora. || 3. Estrenyedat o obstrucció produïda en la gola, i que dificulta la respiració, la deglució o el parlar. [...] || 4. fig. Vincle, lligam estret. [...] || 5. fig. Punt principal d'un problema; punt del qual depèn la solució d'una dificultat. [...] II. || 1. Regruix format per la unió i articulació de dos ossos. [...] || 2. Regruix format normalment o anormalment en una part del cos, especialment en una extremitat. [...] || 4. Grop de la fusta (Camp de Tarr., Tortosa, val.). || 5. fig. Lloc on es reuneixen diferents línies, camins, etc. [...] «Igualada és un nus de comunicacions molt important». [...]
DIEC. NUS. 1 1 m. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos prims i flexibles, com ara fils, cordills, cordes, cintes, etc., que, en estirar un dels caps, ordinàriament s’estreny encara més. Fer un nus. Desfer un nus. Nus de teixidor. Nus de xarxa. Una corda de nusos. [...] 1 3 fer-se-li a algú un nus a la gola [o tenir algú un nus a la gola] Sentir com un impediment a la gola que el priva de parlar, d’empassar-se el menjar. 1 6 nus gordià b) Dificultat irresoluble. 2 m. Lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni. 3 2 nus de l’acció En una obra teatral, èpica, part en què els obstacles compliquen la marxa de l’acció, que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.
4 2 m. Grop 1 1: Defecte de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre. [...] 6 m. Juntura dels ossos dels dits. [...] 7 2 m. Punt de connexió de les diverses línies d’una xarxa. Nus de comunicacions. [...] 9 m. Unitat de velocitat emprada en navegació aèria i marítima que correspon a 1 milla marina per hora.