PAIOL
m. | marin. adob. ramad. | |
1. m. marin. Compartiment on guarden queviures en les embarcacions i, per extensió, el paviment que el cobreix.
2. m. adob. Cambra o dipòsit per a guardar-hi l'escorça seca en les adoberies.
3. m. ramad. Barreja de residus de la mòlta de gra, que serveix d’aliment al bestiar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 94: «El paiol és el paviment interior de l’embarcació format per fustes llevadisses per poder esgotar i netejar sota».
Garcia Soler Vida marinera, p 313: «Tenim dit que el paiol és l’empostissat de proa o de popa de les barques.»
Joan Ramon Soler, apud Oliveras Farmàcia, p 131: «los residuos de trigo empleado en la fabricación, payol, que por contener entre sus películas buena cantidad de gluten...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. PAIOL m. Engrut compost del boll del blat i farina, que resta després de fet o premsat el midó i s'empra com a aliment per al bestiar (Barc.). 2. PAIOL m.: V. pallol.
DCVB. PALLOL (escrit també paiol). m. || 1. ant. Edifici destinat a guardar-hi el forment i altres grans per al consum de la població. [...] || 5. nàut. Departament d'un vaixell, dins el qual es guarda el pa, llegums i altres queviures. [...] || 6. nàut. Paviment format per una sèrie de posts llevadisses, posades dins les mòsses del paramitjal i de l'andana de serreta de baix, i que serveix perquè els mariners puguin caminar còmodament dins l'embarcació. [...] || 8. Cambra o depòsit per a guardar-hi l'escorça seca en les adoberies (Igualada). || 9. Pellofa del gra de blat, ordi i altres cereals.
DIEC. PALLOL. 1 m. Dipòsit públic on es guardava el gra. 2 m. Compartiment d’un vaixell on es guarden elements d’ús i de recanvi.
