PALA

DIEC. PALA. || 3 —c) Tros de fusta que es fixa al banc de fuster per a subjectar la peça que s'hi ha de treballar (Igualada).

DIEC. PALA. || 3 —q) Prolongació que es dóna al taló de les ferradures dels animals estalonats, per dissimular-los el defecte i evitar que caiguin (St. Quintí de Mediona).

DIEC. PALA. || 3 —y) Barra, maixella (Poboleda, St. Quintí de Mediona, ap. Amades Past. 179).

Borrut Ocells bressolen, p 103: «jo no havia rentat mai, però ajudava i feia veure que rentava; tenia una pala de fusta que ja s’utilitzava per això, i anava donant cops a la roba.»

DCVB. 1. PALA f. || 1. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta. [...] Pala de forner: la que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d'enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro. Pala de ventar o de traspalar: la de fusta que serveix per a tirar en l'aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d'un munt a un altre. [...] Pala del foc o del carbó: la que és tota de ferro i serveix per a treure el foc del fogó o fornal, per a transportar carbó, etc. Pala dels fems: la que s'empra per aplegar i emportar-se'n els fems després d'escombrar-los. Pala de cavar o de fangar: la que s'usa en agricultura i en la construcció, per a trencar i girar la terra, el sauló, etc. [...] Pala de rentar: la que les dones empren per a tupar la roba en rentar-la. [...] || 2. Instrument que consisteix en un tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, i serveix per a pegar a la pilota, a la bolla en el joc de l'anella, etc.. || 3. Part ampla i prima de diferents instruments, peces d'indumentària, parts del cos, etc.  [...] a) La part més ampla i prima del rem. [...] —f) La peça principal i més grossa de la roda de terrisser, que es fa moure amb el peu (Camp de Tarr., Mall.).—g) Cadascuna de les làmines de ferro que van posades a l'arada moderna, prop de la rella, i serveixen per a remoure la terra i llançar-la cap als costats.—h) Part més ampla i prima del ferro d'un martell, d'un càvec, o d'una eina similar.—i) Ala d'hèlix, cadascuna de les peces relativament primes que constitueixen la part principal de l'hèlix d'un vaixell.—j) Ganiveta rectangular, amb mànec curt i perpendicular al dors, que els blanquers empren per a descarnar les pells.—l) Tavella o canal en un vestit de dona. —m) Cadascuna de les peces sortints de la superfície corba d'una roda, a les quals s'aplica la força motriu de l'aigua, de l'aire, etc.—n) Part llevadissa de la galera d'impressor.

[...] 4. Dent grossa i plana, sobretot cadascuna de les dues de davant, superiors o inferiors. || 5. Fulla de figuera de moro (Tortosa, val.). Figuera de pala: figuera de moro. Figa de pala: figa de moro. [...] || 6. La part de metall on els argenters engasten les pedres precioses. [...]
DIEC. PALA. 1 f. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina. 2 1 f. Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral. 2 2 f. Peça de ferro que provoca l’aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l’escarabat. 2 3 f. En tip., planxa de metall del fons d’algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats. 2 4 f. Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d’una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió. 3 1 f. Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient. 3 2  pala carregadora Màquina destinada a carregar materials que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d’erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d’una pala articulada. 3 3  pala llevaneu Planxa metàl·lica de la part davantera d’una màquina llevaneu o posada al davant d’un camió o d’un tractor. 4 f. Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs. Jugar a la paret i amb pala. 5 1 f. Part ampla i prima de diferents instruments. Un rem de pala ampla. La pala del timó. 5 2 f.  per ext. La pala d’una dent incisiva. Les pales d’una figuera de moro. 5 3 f. Element propulsiu d’una hèlix, d’una turbina, etc., que va fixat al nucli o cos central. 5 4 f. Part d’algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala. La pala d’una xarretera. La pala d’una sabata. 5 5 f. Base de metall on s’encasten les pedres precioses. 6 f. Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical. 7 f. En bot., tija plana, ampla i gruixuda.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat