PALER
m. | marin. | |
m. marin. Persona que en terra ajudava els pescadors, especialment a tenir cura dels pals per a treure i varar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, P 79: «Un paler era la persona que tenia cura de netejar i arranjar les barques quan eren a terra, preparar la maniobra de varar, carregar els ormeigs a bord, etc.»
Nostra Mar 1, p 25: «els palers, que eren els homes que es cuidaven dels pals per a treure i varar».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. PALER m. Cadascun dels homes que tenen per ofici donar els pals, és a dir, estendre els pals de varar i treure les barques. [...] Paler eixut: el que en treure les barques no entra a la mar i no es mulla. Paler mullat: el que es mulla en treure les barques; guanya part i mitja (Arenys de Mar, ap. Griera Tr.).
