PAM2
interj. locu. | onomat. infant. | |
1. interj. onomat. Expressió que evoca el soroll d’un tret, d’un cop violent.
2. locu. infant. Fer pam pam: pegar, en llenguatge infantil.
CITACIONS LITERŔRIES:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 10: «Immediatament tornares a trucar més fort. Pam, pam, pam!»
ETNOPOČTICA:
cantarella
Sadurní Folklore Penedès 1, p 156: «Pim, pam, repicam, | pica pedra, pica pedra, | pim, pam, repicam, | pica pedra i no menjam. (Amadeu Xac ―picapedrer― Sant Pere Molanta, 1910)»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. FER PAM PAM. Pegar en llenguatge infantil.
DCVB. 2. PAM m. Onomatopeia imitant un tret, un cop violent.
DIEC. PAM2 interj. Expressió que evoca el soroll d’un tret, d’un cop violent.
