PANICROSTES
b. | bot. | |
m. bot. Altre nom penedesenc d’una herba semblant a la camamil·la, també anomenada panigroc o margarida borda (Anacyclus clavatus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Joan Veny Mirades a la llengua catalana, p 123: «en l’observació metalingüística d’un dels informants de l’ALDC (V. 1091, loc 67) corresponent a la localitat de Sant Pere de Ribes, el qual , referint-se a la ‘margarida silvestre’ afirma: ”en diuen panicrostes perquè és una herba molt dolenta, i té aquest nom perquè, quan se posa amb un camp, diu: No colliràs ni pa ni crostes”.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PANIGROC m. Planta de la família de les compostes, espècie Anacyclus clavatus, que abunda sobretot a là regió de Lleida, Urgell i Segarra; fa floretes grogues semblants a les de la camamilla;
DIEC. PANIGROC. m. Herba anual de la família de les compostes, pilosa i ramificada, de fulles repetidament pinnatisectes amb els segments quasi linears, capítols amb cor groc i una corona de lígules blanques i fruits comprimits, els externs del capítol alats, que es fa a les vores dels camins (Anacyclus clavatus).
