f. locu. |
alim. paper. caract. constr. | |
1. f. Massa blana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid.
2. p. paper. Pasta de cel·lulosa Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació de paper.
3. f. alim. Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes i pastissos.
4. f. alim. Pasta adobada: la feta de farina, llevat, ous i sucre.
5. f. alim. Pasta de full: la que es fa amb llard i resulta formada amb fulls o llesques primes superposades.
6. f. alim. Producte alimentari obtingut per dessecació d’una massa no fermentada de farina, sèmola de blat i aigua, a la qual es dona formes diverses. Pasta eixuta. Pasta de sopa.
7. f. alim. Dolç petit fet amb pasta de farina a la qual s’afegeix mantega, crema, xocolata, etc.
8. f. alim. Pasta de carquinyoli: la de farina, sucre i avellanes senceres o migpartides.
9. f. locu. caract. Ser de bona pasta.
10. f. pop. Diners.
11. f. paper. Enquadernació de pell.
12. f. alim. Massa resultant de la mòlta de les olives pel trull, i que, posada dins els cofins, és premsada per treure'n l'oli.
13. f. paper. Massa blana composta de farina o midó bullit amb aigua, que serveix per a aglutinar fortament paper, pell, sola, etc.
14. f. constr. Pasta de vidre: massa de guix i d'oli de lli, que serveix per a subjectar els vidres a les vidrieres.
Griera Feines i costums: PASTA ESTIREGANYOSA «La pasta tirosa [del pa] (Vilafranca).»
Griera Feines i costums: PASTA FENYEGADA «Pasta endurida que serveix per fer alguna classe de pa amassat, sigui mones o coques seques» (... Pontons).
Griera Feines i costums: PASTA FONYADA «La pasta fenyegada» (Martorell).
DCVB. PASTA f. || 1. Massa blana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid. [...] Pasta d'albercoc, de garrofa, etc.: la massa d'aquestes fruites mòltes per a fer-ne confitura. Pasta de gerrer o de terrisser: massa d'argila o d'una altra terra mòlta per a esser emprada en la fabricació d'objectes de ceràmica. Pasta ferma: la pasta de terrisser que no conté més que un 12 per cent d'aigua. Pasta molla: la pasta de terrisser que conté més del 12 per cent d'aigua. Pasta de paper: els draps reduïts a una massa blana per a fabricar-ne paper. Pasta de dents: massa composta de matèries sabonoses i desinfectants, destinada a netejar les dents. Pasta de sobrassada, de botifarrons, etc.: la massa de carn i d'altres matèries animals destinada a farcir sobrassades, botifarrons, etc. Estar fet una pasta: haver-se reduït a una massa blana una substància que normalment hauria de conservar més solidesa, com l'arròs, les sopes, etc. || 2. especialment, Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos. [...] Pasta fenyegada: la pasta endurida que serveix per a fer alguna classe de pa pastat, com mones, coques seques, etc. (Avinyó, Súria, Pontons, Savellà, Veciana, Gir., Pineda, Llagostera, ap. Griera en BDC, xvi, 27); també en diuen pasta brunyida (Palamós, ap. ibid.). [...] Pasta sencera: pasta a la qual han fet prendre més farina de la convenient (Manresa). [...] asta adobada: la feta de farina, llevat, ous, sucre, matafaluga i celiàndria, que s'empra per a fer coques (Lledó, Vendrell). [...] Pasta de fulls: la que es fa amb molt de saïm i resulta formada amb fulls o llesques primes superposades. [...] Pasta de carquinyol: la de farina, sucre i avellanes senceres o migpartides (Falset). [...] Fer-se bona la pasta o Venir la pasta: arribar al punt d'estovament que necessita per a esser portada al forn. || 3. a) Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina.—b) Cadascun dels dolços fets de pasta de farina i d'algun adherent com crema, mantega, xocolata, etc. [...] || 4. a) Massa resultant de la mòlta de les olives pel trull, i que, posada dins els cofins, és premsada per treure'n l'oli. [...] || 5. pl. Massa blana composta de farina o midó bullit amb aigua, que serveix per a aglutinar fortament paper, pell, sola, etc. [...] || 6. en general, Material de què es compon una cosa, i fig., aplicat també a coses no materials. [...] Pasta de perla: nacre. [...] Pasta d'agnus: cera verge amb la figura d'un anyell, beneïda pel Papa. [...] Pasta de vidre: massa de guix i d'oli de lli, que serveix per a subjectar els vidres a les vidrieres, tapar escletxes, etc. a) en enquadernació, Pell que ha estat prèviament jaspiada amb mulladura de caparrós; cast. pasta. «Un llibre enquadernat en pasta». Mitja pasta: enquadernació en què només hi ha pell en el llom, i la resta de les cobertes és forrada de paper. || 7. fig. Matèria suficient per a decidir o causar una acció. [...] || 8. fig., en l'argot: Moneda, diners; cast. pasta. Són les millors per captar; fan rajar la pasta; mira, com més esguerrats, més cobren, Roig Flama 237.
DIEC. PASTA. 1 1 f. Massa tova i plàstica formada amb una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o amb un altre líquid. Es mulla l’argila i se’n fa una pasta. 1 2 pasta de cel·lulosa Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació de paper. [...] 2 1 f. Massa formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos, etc. Remenar la pasta. 2 2 pasta bamba Pasta fina i molt fofa, feta amb farina, ous, sucre i oli o saïm. 2 3 f. Producte alimentari obtingut per dessecació d’una massa no fermentada de farina, sèmola de blat i aigua, a la qual es dona formes diverses. Pasta eixuta. Pasta de sopa. 2 4 f. Dolç petit fet amb pasta de farina a la qual s’afegeix mantega, crema, xocolata, etc. He pres un parell de pastes i una copa de xampany. Pasta salada. Pasta fullada. Pasta de full. Per berenar, menjarem pastes seques. [...] 3 f. Geni, caràcter. Ser de bona pasta. No sé de quina pasta és en Josep Maria. 4 f. pop. Diner 2 1. 5 1 f. Enquadernació en què les cobertes de cartó són recobertes de pell. 5 2 mitja pasta Enquadernació en què solament el llom és cobert de pell. 5 3 pasta espanyola Enquadernació que es caracteritza pel marbrejat de color bru de la pell fet amb caparrós. 5 4 f. Cartó fet antigament enganxant fulls de paper amb engrut.