PETARRELL

locu.

Fon.: [pǝtǝ’reʎ]

locu. Fer el petarrell: Fer cara de contenir el plor, fer semblant d’estar a punt de plorar.

CITACIONS LITERÀRIES:

Guimerà Poesia II, p 96: «Mes ay! la Marieta, quin petarrell fa!»

Llorens Com han estat, p 210: «Som nans petarrells d’una nació menyscabada i encara frustrada.

Ramon Vaca llet, p 51: «Féu un petarrellet i acabà per plorar».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. PETARRELL. || 1 m. Cara contreta que es fa quan es fan esforços per contenir el plor.

DIEC. PETARRELL PETARRELLA 1 m. i f. Nen o nena petits. 2 fer el petarrell Fer cara de contenir el plor, fer semblant d’estar a punt de plorar.