PINTACOQUES
m. | bot. | |
m. bot. Altre nom penedesenc per al cascall (Papaver somniferum), la planta de la qual se n’extreu l’opi.
COMENTARIS:
El suc extret de les cabeces d’aquesta planta ha estat emprat com a narcòtic i calmant en la medicina popular.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. PINTACOQUES. m. Nom vulgar i camperol del cascall, planta Papaver somniferum, degut al fet d'emprar-se l'estrella floral del cascall com a motlle per a imprimir-la a la pasta dels pans i coques.
Romeu Remeis casolans, p 32: «Cascall. Pintacoques (Papaver somniferum)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. PINTACOQUES. 1 m. Cascall 1 1.: Planta anual de la família de les papaveràcies, cultivada, de fulles caulinars amplexicaules, dentades, grans flors blanques, rosades o violades i fruit en grossa càpsula ovoide, indehiscent, coronada pel disc estigmàtic, que conté nombroses petites llavors d’ús culinari i medicinal, de la qual s’extreu l’opi (Papaver somniferum). 2 m. Cascall bord.: Cascall d’una raça tota ella més petita, híspida i de càpsules dehiscents, que es fa espontàniament als erms i als llocs ruderals de la regió mediterrània i que algun cop es cultiva com a ornamental i per aprofitar-ne les llavors (Papaver somniferum ssp. setigerum).
