PIPA
f. locu. | vitic. mesur. | |
1. f. Petit recipient, generalment cilíndric, amb un tub prim que arrenca del fons, usat per a fumar tabac.
2. f. vitic. ↑Bota feta de fusta amb cercles de ferro, més petita que la bóta ordinària, que serveix per a contenir i transportar vi. ↑Picar pipes.
3. f. vitic. mesur. Mesura de capacitat per a vins, equivalent a quatre ↑cargues.
4. f. Xumet.
5. locu. Fer la pipa: xuclar-se els dit.
COMENTARIS:
Tan corrent va arribar a ésser el nom de pipa per a tota mena de botes, que al Vendrell, de fabricar-les, se’n va dir ↑picar pipes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alsina Mesures, p 195: «pipa f. Mesura de capacitat per a vi d’equivalències variables, segons els llocs. A Catalunya la pipa és igual a 4 cargues o 512 porrons (485,6 l, patró de Barcelona). La pipa és emprada especialment al Penedès i a l’Empordà i correspon també a la cabuda del barril del mateix nom (que en la pràctica sol contenir uns 450 l). Aquest té 2 cèrcols de castanyer a la testa, 1 de ferro sota la testa, 12 de castanyer i 1 de ferro al coll i 2 de castanyer al ventre. La mitja pipa acostumava a tenir 225 l.»
Sadurní Vocab. vinyater. PIPA CATALANA. Mesura antiga equivalent a quatre cargues, 512 porrons o 486,50 litres.
Santacana Penedès comerç ultramar, p 64: «els vins i aiguardents es mesuren en pipes (una pipa d’aiguardent a Reus havia de ser de quatre càrregues i mesurar 6,5 pams de llargada, 3,5 de motllo i 13,5 pams de ventre; solia tenir una capacitat de 50 litres actuals, encara en funció de l’origen geogràfic n’hi havia que podien contenir fins a 600 litres)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PIPA f. || 1. Sifó, tub corbat per a fer passar un líquid, per succió, d'un nivell baix a un de més alt i altra vegada a un de més baix, per canviar-lo de recipient, per donar beure a un malalt, etc. [...] || 3. Bóta de fusta amb cercles de ferro, més petita que la bóta ordinària (or., occ., val.). [...] Al Penedès la pipa solia tenir de cabuda unes quatre cargues. [...] || 4. Petit recipient generalment cilíndric, del fons del qual arrenca un canó prim i més o menys llarg, pel qual s'aspira el fum del tabac o altra substància continguda en el dit recipient. [...] Loc.—a) Fer la pipa: xuclar-se els dits. [...]
DIEC. PIPA. f.
1 f. Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, rabassa de bruc, guix, escuma de mar, amb un tub prim que arrenca del fons terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, usat per a fumar tabac i a vegades altres substàncies com l’opi. Omplir la pipa. Fumar una pipa. 2 1 f. Xumet : Objecte generalment de goma i en forma de mugró, que es posa a la boca del nodrissó perquè xumi. 2 2 fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca. 2 3 fer pam i pipa V. pam1. 3 f. Bota de fusta petita. [...]
