PLORANER PLORANERA
m. f. | caract. ofici. músic. bot. | |
1. m. i f. caract. Persona que plora molt.
2. f. ofici. Dona que plora en la vetlla de morts.
3. f. músic. ↑Manxa borrega.
4. f. bot. Altre nom de l’herba blenera o santjoan (Verbascum pulverulentum).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer/Guasch Itineraris Gaià Foix Anoia, p 106: «ens criden l’atenció les flors de la ploranera, coneguda també per santjoans o trepó pulverulent [...] El color groc dels pètals contrasta amb el rosat intens dels estams.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Carnaval Vilanova, p 85: «Als peus del difunt, anava la mort [...] i al seu darrera dos lacais endolats i algunes dones ploraneres del servei de la casa.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PLORANERA f. || 1. Dona que es llogava per a plorar en els enterraments (Empordà). || 2. Cornamusa o sac de gemecs (SAmades Cor. 10). || Ganes de plorar; acte de plorar.
DCVB. SANTJOAN. || 2. M. Planta de l’espècie Verbascum pulverulentum, de fulles radicals oblongades, les superiors abraçadores, i les flors en panolla groga (Garrotxa).
DIEC. PLORANER -A 1 1 adj. i m. i f. Que té el costum de plorar. 1 2 m. i f. Ploracossos.: Persona llogada per a plorar en els enterraments. 2 m. Herba blenera.: Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d’una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s’havia utilitzat per a fer els blens dels llums d’oli i també per a pescar.
