PLORAMECA
m. f. | caract. | |
m. i f. caract. ↑Ploraner.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 211: «plorameca -Esclat de plors i, també, una persona ploranera. ‘Ha tingut una plorameca que li ha durat tota la tarda’. Encara que plorameca no és a cap dels tres diccionaris que he anat citant, és una paraula que he sentit tant a Barcelona com a Sitges. A Sitges plorameca és una plorera, un gran plor, però també pot ser un qualificatiu personal, perquè es diu d’una persona que plora molt.»
