POLLANC POLLANCRE
m. | bot. | |
1. m. bot. Arbre de l'espècie Populus nigra.
m. bot. (Pollanc): Brot de la soca de l'olivera que per a créixer ha de circumval·lar poc o molt el tronc en el qual és nat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. POLLANC m. || 3. Peu dret de l'olivera que per a créixer ha de circumval·lar poc o molt el tronc en el qual és nat (Olesa).
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell Del meu terrer: p 16: «Hivern. ...el silenci que exhalen els pollancs | tan altament immòbils, sense vida....»: p 39: «Hora d’octubre: ... i amb impudícia els pollancs | ja es despullen del fullatge.»; p 40: «Apunt de primers de maig: ... Tres alts pollancs, mig nus de fulla encara...»
Massanell Perfum de terra, p 275: «”Les Clotes des del mirador...”»... el pollancre, d’aspecte esvelt, altiu, | que es deleix per tenir el mirall d’un riu.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. POLLANC m. || 1. Pollancre (Vallès, Urgell). [...] a) Pollanc gavatx: arbre de l'espècie Populus pyramidalis [...] || 2. Rebrot vigorós que xucla la saba de la branca de la qual és nat (pir-or., or.). [...]
DCVB. POLLANCRE m. Arbre de l'espècie Populus nigra (or., occ.). (V. poll, art. 3, || 1).
DCVB. 3. POLL m. || 1. Arbre de la família de les salicínies, espècie Populus nigra: és molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades, llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta; es fa per les vores de rius i torrents i per prats humits. També es diu poll negre i poll bordissot. Sinòn.: || 1, àlber negre, pollancre.
