POMA
f. | bot. | |
1. f. bot. Fruit comestible de la pomera (Malus domestica), rodonenc, umbilicat a l’indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors.
2. f. bot. Poma de Pontons: variant de la poma reineta: menuda, dolça i aromàtica.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Solé Catànies, p 17: «la poma de Pontons, una variant de la poma reineta: menuda, de poca presència, difícilment pot competir als taulells de botigues i mercats, però posada al plat resulta inigualable, dolça i aromàtica com cap altra».
CITACIONS LITERÀRIES:
El 3 de Vuit: 2ª Fira de la poma de Pontons, 20/X/24: «un esdeveniment dedicat a la promoció d’aquest fruit que es cultiva a les muntanyes del municipi. Un producte singular gràcies a les condicions climàtiques úniques i l’alçada, les pomes de Pontons es distingeixen pel seu sabor i aroma, i ofereixen una qualitat excepcional.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. POMA f. || 1. Fruit de la pomera, que és de forma esferoidal o més o menys rodonenca, de color variable entre verd, groc i vermell, i d'una grossària que oscil·la entre tres i deu centímetres de diàmetre. [...] D'aquesta fruita n'hi ha una multitud de varietats, que tenen noms específics a base de diferents adjectivacions, de les quals indicarem a continuació les principals. Poma agostenca (val.) o poma d'agost (Urgell): és blanca, aplanada, grossa i boneta. [...] Poma blanca: poma de sant Joan. [...] Poma camosa o camosina: és grosseta, rodona, de color groc verdós, d'olor i gust molt agradables. [...] Poma de glaça: és grossa, rodona, de color grogós-verdosenc amb ratlles de to oliós, és molt bona, madura pel novembre i es conserva molt de temps (Balaguer, Priorat, Camp de Tarr.). [...] Poma de morro de llebre: és piriforme, blanca o vermellosa, grosseta i bona; és poma d'estiu (Sta. Col. de Q.). [...] Poma de sang de bou: és grossa, vermellosa, bona, i madura per l'octubre (Solsona). Poma de sang de llebre: és grossa, rodona, de color vermell intens, madura per l'octubre i és bona quan s'acaba de collir, però també es guarda tot l'hivern (Pobla de L.). [...] Poma de santa Magdalena: és punxaguda, grossa, vermella, agrenca; madura pel juliol (Camp de Tarr.). Poma de sant Bernat: és molt primerenca, verda amb ratlles vermelles (Pont de S.). Poma de sant Joan: és primerenca, mitjancera, molt blanquinosa, bona o regular de gust (or., occ., bal.). [...] Poma d'hivern: és petita, vermella, bona; madura devers el novembre (Sta. Col. de Q.); es cull verda i madura a casa devers els mesos de novembre a gener (Urgell). [...] Poma glaçada: és grosseta, blanca, molt bona; es fa per l'octubre (Sta. Col. de Q.). [...] Poma pera: és grossa, llarguerudeta, de polpa dura, molt bona; madura pel juliol i agost (Camp de Tarr., Priorat, Tortosa). [...] Poma reineta: és groga, petita, dolça, forteta, madura devers sant Jaume (Men.). [...] —b) La poma de la discòrdia: allò que determina el desacord entre persones o col·lectivivitats que abans anaven acordes. [...] Loc.— b) Fer cara de pomes agres: fer mala cara, d'irritació o de malhumor. [...]
DIEC. POMA. 1 f. Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l’indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d’agredolç, roqueta, terrola. 2 poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.
