PORTA

DCVB. PORTA || 2. per anal. [...] a) Fusta plana que va lligada a cada un dels dos llibants que porta l'ormeig de la vaca, perquè es mantingui més obert i sigui més fàcil l'entrada del peix al cóp (Vilan. i G.).

Roig / Amades Vocab. Pesca. PORTA. f. Fusta plana de cosa d’1 metre en quadre, que va lligada a cada un dels dos llibants que porta l’ormeig de la vaca, perquè es mantingui més obert i sigui més fàcil l’entrada de peix al cap (Vilanova).

Bosch Planas, Festa major vilafranquina, 14: «una veritable caterva de jovenalla entusiasta s’entesta a no deixar sense tustar ni un sol dels gairebé infinits cancells vilafranquins»; «el costum de penjar l’estampa de Sant Fèlix rere la porta del cancell».

Roig Raventós, J., Nuvolades, 7: «Mots de cancell... Un cop passat el portal d’aquest llibre, he de dir-vos unes paraules de cancell, abans de penetrar al rebedor».

DCVB. PORTA f.: I. || 1. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perquè serveixi de pas per a entrar-hi i sortir-ne. [...] Porta forana: la que dóna pas d'una casa al carrer. [...] Porta del pati: la que dóna pas de l'interior d'una casa al corral o pati que hi està adherit. Porta falsa: la situada a la part de darrera o lateral d'un edifici, i que no és la principal d'aquest. [...] Porta reglar: porta d'entrada al lloc de clausura de les religioses. Porta de carro o Porta cotxera: la que és molt ampla, suficient per a donar pas a carros o cotxes. [...] || 2. per anal., Obertura destinada a donar pas a alguna cosa. a) nàut. Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades en el buc d'un vaixell per a la ventilació, per a introduir càrrega, per a manejar l'artilleria, etc. [...] —b) Obertura per on s'enforna i desenforna i es fan les altres operacions pròpies d'un forn, sia de coure pa, sia de terrisser, de vidrier, etc.—c) Obertura que es fa per a entrar i sortir en les coves o caus de certs animals (Martí-G. Dicc.). [...] || 3. fig. Entrada o principi d'una cosa, d'un estat, d'una situació. (S'usa sovint en plural). [...] A les portes de la mort: en perill imminent de morir. II. || 1. Peça o peces planes, de fusta o d'altra matèria sòlida, que, adaptades a una obertura practicada en un mur o paret, serveixen per a impedir o deixar lliure el pas per aquella obertura. Obrir la porta: disposar-la de manera que no impedeixi el pas. Tancar la porta: disposar-la de manera que no permeti el pas. [...] Barrar la porta: tancar-la fortament amb una barra travessera. [...] La porta normalment és giratòria, fixada a l'obertura per mitjà de frontisses laterals o de golfos o gorrons a la part superior i inferior. Pot cobrir tota l'obertura amb una sola peça, o bé constar de dues peces (que s'anomenen mitges portes, fulles, batents, ales, penques, galtes, berles, ventalles, etc., segons les regions). La porta pot esser massissa o amb vidres (porta vidriera); pot permetre entrar i sortir a peu pla o pot donar sortida a un balcó (porta balconera). Porta corredora: la que per la part de darrera deixa veure els travessers. Porta embarrotada: la que té barres a la part posterior i és llisa a l'anterior. Porta empanyissada: la construïda amb muntants i plafons. Porta encoixinada: la que té la clavenda damunt les barres i que forma relleu a la part anterior (Mall.). Porta llisa: la feta amb posts encolades pel cantell i amb travessers clavats pel damunt, sense marcs ni plafons. Porta muntada: la construïda amb muntants, travessers i plafons. Porta ressaltada: la que té la clavenda que puja damunt el brancal (Felanitx). Porta ferrada: la que duu aplicacions de ferro. Porta clavetejada: la que llueix certa decoració feta de claus de cabota grossa. Porta clavada: la que té les clavendes consistents en posts clavades a les barres, brancals i trasteres (Mall.). Porta engalzada: la que té els plafons engalzats en l'armadura. Porta gorronera: la muntada en un gorró. Porta corredissa: la que s'obre i tanca corrent paral·lelament a la paret. Porta per a la càrrega [...]: obertura lateral del buc d'un vaixell, que dóna a la bodega o a les carboneres, i serveix principalment per a introduir la càrrega dins la nau. Tocar o Trucar a la porta: pegar a una porta cops amb la mà, amb una balda o amb altre instrument, per cridar l'atenció dels habitants de la casa o cambra a la qual la dita porta dóna accés. [...] Loc. [...] —e) Entrar per la porta gran: ingressar a un lloc o en un càrrec amb tots els honors, per mèrit o dret propi. [...] —m) Tancar les portes a algú: impedir-li l'entrada o negar-li l'auxili. [...] —p) Donar la porta o les portes per la cara, o pels ulls, o pels nassos, o pels morros, o pels bigotis: tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar, negar-li el pas. [...] Refr. —b) «Quan se tanca una porta, se n'obre una altra»: vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables. —j) «Una casa amb dues portes és mala de guardar».

DIEC. PORTA. 1 1 f. Obertura practicada en un mur o en una paret d’una ciutat, d’un edifici, d’una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d’una porta. La porta d’entrada d’un edifici. Les portes d’una ciutat. L’enemic era a les portes de la ciutat. La porta d’una casa. La seva casa treu porta al carrer Ample. Ell s’està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis primera porta. Una porta secreta. Anar de porta en porta demanant caritat. Captar de porta en porta. 1 2 f. per ext. La porta d’una cova.1 3  a les portes de loc. prep. Molt prop de. Arribar a les portes de la mort. 1 4  anar per portes Anar del tot malament. 1 5  fer passar la porta a algú Treure’l de casa. 1 6  porta del perdó En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi. 1 7  porta falsa Porta situada a la part del darrere o lateral d’un edifici, que no és la principal. 1 8  porta triomfal Porta aïllada monumental, de caràcter commemoratiu, en forma d’arc de triomf. 1 9 f. Entrada de la cort i la mateixa cort del sultà otomà. La Sublim Porta. 2 1 f. Peça plana, o parell de peces planes, de fusta o altre material, que giren sobre pius suportats per peces en què encaixen, o bé es fan córrer paral·lelament al mur, mitjançant les quals es pot cloure a voluntat l’obertura en un mur i impedir-ne, així, el pas a través. Una porta d’una fulla, d’un batent. Una porta de dues fulles, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra. 2 2 f. per ext. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. 2 3  porta batent Porta que es tanca tota sola. 2 4  porta caladissa Porta que es tanca abaixant-la. 2 5  porta cotxera Porta d’una casa per la qual pot passar un cotxe. 2 6 f. Planxa de fusta o de ferro, rectangular o ovalada, que, fent parella amb una altra, manté l’art obert lateralment, en la pesca de bou. 3 1 f. Obertura quadrangular feta als costats o a popa del buc d’una embarcació per a la ventilació, per a introduir o treure càrrega, etc. 3 2 f. Obertura d’un forn de flequer, de terrissaire, de vidrier, etc., per la qual hom enforna i desenforna i a través de la qual són efectuades les altres operacions pròpies d’un forn. 3 3 f. Part de l’almadrava que dona accés al cop i que és tapada amb una xarxa quan els peixos són dins. 4 f. Porteria 2 . 5 1 f. Terminal de control de diversos dispositius electrònics. La porta d’un transistor d’efecte de camp. 5 2  porta lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d’entrada i els de sortida es poden definir en termes d’operacions lògiques. 6 f. Vena que condueix la sang al fetge.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat