RASCLE
m. | agric. | |
1. m. agric. Bastiment compost de tres barres paral·leles unides per travessers i armades de puntes de ferro, que arrossegat per una o dues bísties es fa passar per damunt el camp sembrat i serveix per a esterrossar i allisar la terra i per a cobrir les llavors.
2. m. agric. Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o palla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 55: RASCLE DE PUA LLARGA. V. Rasclera.; p 57: RASCLE D’ANIMALS. V. Rascle mecànic. RASCLE MECÀNIC. Rastro mecánico. Artefacto tirado por animales consistente en unas tablas de madera con sendas hileras de puas para escarbar el suelo y romper los terrones después de la labranza.
Girona Compendi agricultura, p 53, apud Girat Vocabulario viña: «els rascles mecànics que serveixen per a esgratinar les crostes».
CITACIONS LITERÀRIES:
Hdez. Ventosa Joc guineu, p 46: «‒ perquè amb l’estona que que t’hi has estat, qualsevol diria que has cagat un rascle. ‒Què és això d’un rascle? ‒li he preguntat mig rient perquè no se’m notés l’espant, ‒Res, coses del meu avi».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. RASCLE m. || 1. Bastiment compost de tres barres paral·leles unides per travessers i armades de puntes de ferro, que arrossegat per una o dues bísties es fa passar per damunt el camp sembrat i serveix per a esterrossar i allisar la terra i per a cobrir les llavors (pir-or., or., occ.). [...] || 2. Instrument compost d'un mànec molt llarg que a un extrem porta entravessada una post guarnida de pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar herba o palla (Pallars, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, País Valencià). || 3. Arpiots (Solsona, Cardona, Pallars, Fraga, Tortosa, Freginals). [...]
