RATAFIA
f. | alim. | |
f. alim. Licor fet per maceració de fruites en alcohol, però, especialment, amb nous.
COMENTARIS:
Ens plau de conèixer l’origen dels mots i atribuir-los procedències, per poc versemblants o llegendàries que siguin, com la que contava el nostre gran recol·lector de folklore Pere Sadurní sobre el de la ratafia, nascuda, segons que deia, en una masia del Penedès.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore II, p 216: «La ratafia de nous, la més típica i popular.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurni Folklore Penedès I, p 319: «La ratafia dels bisbes . L’arquebisbe de Tarragona i els bisbes de Barcelona i Vic es trobaren en una masia penedesenca amb motiu d’esbrinar i aclarir petits assumptes, en restringit concili territorial. Quan hagueren signat l’avinentesa, demanaren al masover de la hisenda alguna cosa per fer-se passar la set. Aquest els presentà un licor brillant, afruitat, on cantaven els àngels. Els agradà tant als eclesiàstics que volgueren saber-ne el nom. El pagès els contestà que no tenia nom. “És una beguda que els nostres avis ja feien de temps immemorial, d’herbes remeieres de la comarca”. Els bisbes, que n’havien repetit i que ja entonaven el virolai una mica desafinats, decidiren batejar-la, el cas s’ho mereixia, i començaren a cavil·lar. Després d’uns moments, el prelat tarragoní, donant-se un cop de mà al front, exclamà: “Rata-fiat” (Queda firmat). L’aprovació fou general. El licor més català quedà batejat amb nom llatí.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. RATAFIA. f. Licor alcohòlic assaborit amb fruites o herbes aromàtiques.
ETIMOLOGIA:
Jordi Esteban Paraules viatgeres, p 20: «La ratafia ens ve de les Antilles franceses, del segle XVII [...] Mossèn Cinto Verdaguer ve a dir que allí es ratificaven els pactes convidant les parts a beure aquest licor i que el van anomenar ratafia, un escurçament de l’expressió llatina Rata fiat res que vol dir justament això que es feia en brindar; “Que sigui ratificat el pacte”».
