Fon.: [rə’tɾaŋgə]
f. adob. Rabasta, banda de cuir que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig Masllorenç, p 123: «La retranga: era una banda de cuir que subjectava el bastet per darrera, passant per sota la cua de l’animal.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 28: «la retranga, nova de trinca encara.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. RETRANCA o RETRANGA f. || 1. Rabasta (Conflent, Empordà, Gironès, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Igualada, Barc., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al., Men.). [...]
ETIMOLOGIA:
DCVB: de rera tranca, o sia, ‘bastó de darrera’, puix que la rabasta primitiva és una tranca o bastó corbat.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014