ROCA

Montanya Llocs sotaiguats I: 229. ROCA. «Informació oral: Calafell ‘Pedra, grapissar. Si és vora terra també hi ha alga’. Sitges ‘Pedra i graspellar. Més gran que el faralló’. Torredembarra ‘Pedra sola, pot ésser grossa i petita’. Vilanova ‘Pedra fina, més grossa que el faralló’ [...] Pels pescadors, roca és un accident sotaiguat, de dimensions més grans que el faralló. Segons el lloc on està situat hi creixen algues, graspellar / grapissar...».

Serra Tarragonès, p 297: «usat pels pescadors de Torredembarra, equivalent a fer nosa. La Roca de Dinou, que feia nosa per a la pesca d’arrossegament, és una formació rocosa a 19 braces de profunditat dalt de Berà».

toponímia

Sant Martí Sarroca

Del recull del Grup de Toponímia de l’I.E.P.:

·       La Roca, a Calafell, Sant Martí Sarroca, Sitges i Terrassola i Lavit.

·       La Roca del Cor, a Subirats.

·       La Roca de Lletger, a Sant Jaume dels Domenys.

·       La Roca Foradada, a Olivella i Torrelles.

·       La Roca Llarga, a Subirats.

·       La Roca Nova, a Vilanova i G.

·       La Roca Roja, a Miralles.

·       La Roca Sagna, a Gelida.

·       Les Roques, a Albinyana, Avinyonet, Bellvei, Mediona, Ribes, Sitges i Subirats.

·       Les Roques Altes, a Vilanova i G.

·       Les Roques Baixes, a Sant Quintí.

·       Les Roques Blanques, a Mediona.

·       Les Roques Grans, a Pontons.

·       El Rocar, a Sitges.

·       Avenc d’en Roca, a Sitges.

·       Bosc de la Roca, a Pontons.

·       Camp de la Roca, a la Bisbal.

·       Carrer de les Roques, a Castellet, la Granada i Vilanova  G.

·       Molí de la Roca, a Mediona.

·       Pèlec de la roca, a Santa Oliva.

·       Pou de la Roca, a Oleseta.

·       Serra de la Roca Roradada, a la Bisbal.

·       Torrent de la Roca, al Montmell.

·       Turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca.

DCVB. 1. ROCA f.: || 1. Massa de pedra de gran volum i en estat natural. [...] Castell de roca: castell bastit en una roca i aprofitant aquesta parcialment com a murs o com a element defensiu [...] || 2. Matèria mineral dura que en quantitats considerables forma part de l'escorça terrestre. [...] Roca calcinal: la que serveix per a fer-ne calç. Roques simples: les que estan formades d'una sola substància mineral. Roques compostes: les constituïdes per diverses classes de minerals. Roques estratificades: les que estan dividides en estrats o capes. Roques neptúniques: les que s'han format per l'acció de l'aigua. Roques volcàniques: les resultants de la solidificació de laves o de l'aglomeració de productes sòlids dels volcans. || 3. fig. a) Cosa molt dura o resistent. Cor de roca: cor insensible. [...] Roca, topon.: el mot roca abunda molt en la toponímia catalana per a designar grans masses de pedra, muntanyes, antics castells bastits damunt una penya, partides de terra i nuclis de població formats a redòs d'alguna massa pètria. Citarem només alguns d'aquests topònims. [...] La Roca: poblet del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Vendrell). [...] Roca de l'Àguila: puig de la serra del Montmell (Vendrell). [...] Roca Pudosa: (ant.) partida de terra del terme de Pontils. [...] Hi ha altres topònims que contenen el mot Roca en composició amb altres mots, com Sant Martí Sarroca (=sa roca) [...]

DIEC. ROCA¹ 1 f. Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s’alça a la superfície de la terra o del mar. Si caveu un parell de metres, trobareu roca. La riba és un seguit de roques sense una cala. 2 f. En geol., matèria mineral que forma part de l’escorça terrestre. En geologia són roques el granit, la sorra, l’argila, el glaç. Roques aluminoses, calcàries, argiloses, silícies, quarsíferes.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat