RUMIAR

v. tr.

Fon.: [rumi’a]

v. tr. Sotmetre (quelcom) detingudament, un cop i altre cop, a la consideració mental.

CITACIONS LITERÀRIES:

Gemma Estrada. a Revista d’Igualada 50: «De cadascun d’aquests àmbits havien de rumiar què feien o podien fer per canviar allò que els preocupava.»

Rovira Canela Memòria Vendrell, p 173: «perquè abans la gent rumiava més».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC. RUMIAR. v. tr. Sotmetre (quelcom) detingudament, un cop i altre cop, a la consideració mental. Rumiar un pla de venjança. Encara no m’he decidit; deixa’m rumiar una estona.

Política de privacitat