SAFAREIG
m. locu. | agric. constr. caract. | |
1. m. agric. Dipòsit artificial a l’aire lliure, de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar.
2. m. constr. Pica, dipòsit d’aigua a l’interior de les cases, que es fa servir per a rentar la roba.
3. m. Conjunt de crits i soroll desordenat.
4. locu. caract. Fer safareig: haver-hi xafarderies.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. SAFAREIG (i dial. safreig). m. || 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès). «Quin safareig hi ha aquí!».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SAFAREIG (i dial. safreig). m. || 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.). [...]
|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat). [...]
DIEC. SAFAREIG [pl. -igs o -tjos] 1 1 m. Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar. Omplir, buidar, el safareig. Un safareig públic. 1 2 m. Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. 2 m. Bassa 1 2: Dipòsit descobert construït a l’aire lliure amb parets d’obra que s’omple d’aigua destinada normalment a regar. 3 m. fer safareig [o haver-hi safareig] Haver-hi xafarderies, enraonies, comentar alguna cosa públicament.
