SÀLVIA
f. | bot. | |
1. f. bot. Nom aplicat a diverses mates de la família de les labiades i, particularment, a l’espècie Salvia officinalis, molt popular com a medicinal.
2. f. bot. Sàlvia de bosc: salvió, planta de l’espècie Phlomis lychnitis, de la família de les lamiàcies.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. SÀLVIA f. || 2. Planta de diverses espècies del gènere Phlomis. —b) Sálvia de bosc: l'espècie Phlomis lychnitis (Penedès).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SÀLVIA. f. || 1. Planta de diferents espècies del gènere Salvia, de la família de les labiades. a) L'espècie Salvia officinalis, de fulles oblongues o lanceolades i flors grans, violàcies, amb el llavi superior de la corol·la comprimit. [...] És herba medicinal molt apreciada en la terapèutica popular, i té diversos noms especials, com sàlvia bona, sàlvia per remei, sàlvia d'Aragó o de Granada o del Moncayo, o sàlvia de Catalunya.—b) Sálvia d'hort o de jardí: l'espècie Salvia triloba. [...]
DIEC. SÀLVIA. 1 f. Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, i flors grosses violàcies, amb el llavi superior de la corol·la comprimit, en inflorescències terminals vistoses, que es fa a la muntanya mediterrània i es cultiva com a medicinal (Salvia officinalis). 2 [BOS] sàlvia romana Herba de la família de les labiades, robusta, viscosa i amb olor de mesc, de fulles grosses, gruixudes, ovades i cordiformes, dentades i de superfície rugosa i bonyeguda, i de flors blanques o liloses disposades en panícula ampla, amb les bràctees florals grosses, tenyides de color rosa o violaci, antigament cultivada i persistent vora cases i poblats (Salvia sclarea).
