SARGA
f. | bot. ofici. mobil. | |
1. f. bot. ofici. mobil. Planta arbustiva de l’espècie Salix eleagnos, les branques de la qual, molt flexibles i anomenades ↑vímets, som àmpliament utilitzades en la cistelleria i en el mobiliari.
2. f. bot. ofici. mobil. ↑Vímet.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. SARGA. (Igualada), planta, els vims blancs que serveixen per a fer cistells.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. SARGA f. || 1. Planta salicàcia de diferents espècies del gènere Salix, arbustos que creixen prop dels rius (Solsonès, Tremp, Balaguer, Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Morella, Val.); les principals espècies que porten aquest nom de sarga són la Salix incana, S. viminalis i S. purpurea. També s'anomenen sarga els vímens que es treuen de les dites plantes i que serveixen per a la fabricació de cistelles i paners fins i per a vestir ampolles. [...]
DCVB. SARGUERA f. Planta de les espècies Salix elaeagnos i Salix incana (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, Morella). [...]
DIEC. SARGA. 1 f. Arbust o arbret de la família de les salicàcies, de branques primes i flexibles, fulles linears amb el marge revolut i el revers cobert d’un toment blanc i aments cilíndrics i prims, que creix en terres humides, principalment a les riberes (Salix elaeagnos). 2 f. Vímet prim tret de la sarga o sarguera.
