ROSSINYOL
m. | ornit. micol. | |
1. m. ornit. Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant (Luscinia megarhynchos).
2. m. ornit. Rossinyol d’aigua: Altre nom del balquer, ocell habitant en canyissos i aiguamolls (Acrocephalus arundinaceus).
3. m. micol. Bolet de l’ordre de les cantarel·lals, de color groc, amb el marge ondulat, el centre del barret més o menys còncau, carn abundant i aromàtica, superfície fèrtil recorreguda per plecs irregulars, sovint forcats, que és un excel·lent comestible (Cantharellus cibarius)
INFORMACIÓ LÈXICA:
Caballero Pèlags: «Rossinyol d’aigua, un ocell de canyissar, de medi aquàtic, conegut també com a rossinyol d’aigua».
Mestre Raventós, Noms ocells forma figurativa, p 110: «Rossinyol (Luscinia megarhynchos), moixó de l’ordre passeriformes i de la subfamília Sylviinae, notable per la bellesa del seu cant, que és ric en variacions i tonalitats i per això freqüentment dit: canta com un rossinyol, d’una persona que canta molt bé.»
Ortega Dicc. ocells, p 130: «Acrocephalus arundinaceus... Balquer, bolquer, bosquerot, buixerot, carreter, carreter balcà, rossinyol balquer, rossinyol d’aigua, rossinyol gros, tord de prat, tri-tri, txitxarrot, xarrac.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ROSSINYOL m. || 1. Ocell de la família de les turdines, del gènere Luscinia, i principalment el Luscinia megarhynchos, de color gris rossenc per damunt, cendrós clar pel pit i ventre, de coa llarga i tarsos curts, considerat com el millor cantaire dels ocells. [...] || 2. Nom de diferents espècies del gènere Sylvia, d'ocells de la família dels sílvids. a) Rossinyol de muralla: l'espècie Sylvia phoenicura (Garrotxa).—b) Rossinyol bord: l'espècie Sylvia hortensis.—c) Rossinyol bastard: l'espècie Sylvia Cetti (Garrotxa).—d) Rossinyol mascarat: l'espècie Sylvia orphea (Gir.).—e) Rossinyol d'aigua: l'espècie Sylvia turdoides.—f) Rossinyol de cànems: ocell de l'espècie Curruca hypolais (Griera Tr.).—g) Rossinyol d'estany: l'espècie Motacilla paludicola (Griera Tr.).—h) Rossinyol d'hivern: l'espècie Motacilla modularis (Griera Tr.). [...] || 3. Refilet semblant al cant del rossinyol [...] || 4. a) Planta primulàcia de l'espècie Primula vulgaris (Cat.).—b) Planta iridàcia de l'espècie Gladiolus segetum (Men.). [...] || 5. a) Bolet agaricaci de l'espècie Cantharellus cibarius, de color groguenc, petit però molt bo (Gir., Emporda, Garrotxà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès).—b) Bolet comestible, de l'espècie Hydnum repandum, de color blanc per dintre i groc blanquinós per fora, amb la cara superior abonyegada [...]. || 6. Peix de l'espècie Crenilabrus pavo (Val., ap. Esteve Voc. peixos 157). || 7. Ferro llarg i prim, doblegat per un extrem, que serveix per a fer córrer i obrir els pestells dels panys, quan manca la clau vertadera. [...] Loc.—a) Cantar (refilar, etc.) com un rossinyol: cantar molt bé. [...]
DIEC. ROSSINYOL 1 1 m. Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant (Luscinia megarhynchos). 1 2 rossinyol bastard Ocell de la família dels muscicàpids, de coloració semblant a la del rossinyol, que habita entre la vegetació aquàtica (Cettia cetti). 2 1 m. Bolet de l’ordre de les cantarel·lals, de color groc, amb el marge ondulat, el centre del barret més o menys còncau, carn abundant i aromàtica, superfície fèrtil recorreguda per plecs irregulars, sovint forcats, que és un excel·lent comestible (Cantharellus cibarius). 2 2 [rossinyol bord Gírgola d’olivera. 2 3 rossinyol de pi Camagroc. 2 4 m. Llengua de bou. 2 5 rossinyol negre Trompeta 3. 2 6 fals rossinyol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de mida petita, de color ataronjat, en forma d’embut i amb làmines forcades, que recorda el rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca). 3 m. Llavió. 4 m. Ferro prim i llarg doblegat per una punta que serveix, a falta de clau, per a fer córrer els pestells dels panys. 5 m. Cantiret que, ple d’aigua i bufant pel broc petit, imita el cant dels ocells. 6 m. Registre d’efecte de l’orgue.
