SEGUICI
m. | folkl. | |
1. m. Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc.
2. m. folkl. Seguici festiu. Conjunt de ↑balls2 i ↑bestiari que participa d’una professó o una cercavila.
INFORMACIÓ LÈXICA:
La Fura 3/6/16: (Sant Quintí) «una cercavila amb tot el seguici festamajorenc».
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó Toc castells, p 12: «paraules del musicòleg Paolo Scarnecchia sobre les músiques i els instruments de festa:... instruments... adaptats i adequats per als seguicis de processó.»
Llavina Pobre solemnitat: «no hi passa el seguici festamajorenc».
ETNOPOÈTICA:
Estalella Auca Festa major. «L’alcalde i el seu seguici | se’n van mudats cap a ofici.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SEGUICI m. || 1. Seguiment; acte de seguir. [...] || 2. Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per honrar-lo. [...] || 3. fig. Seguit, reguitzell de coses.
DIEC. SEGUICI. 1 m. Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d’un enterrament. [...]
