SEMALER
m. | vitic. adob. vulg. | |
1. m. vitic. Cadascun dels pals que serveixen per a transportar els semals o portadores.
2. m. adob. Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.
3. m. vulg. Membre viril.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Ferrer Eines pagès, p 25: «SEMALERS: els dos bastons que serveixen per transportar les portadores».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SEMALER (i dial. samaler, somaler, simaler). || 1. adj. Pertanyent o relatiu a la semal. Pal semaler: cadascun dels dos pals d'un metre de llargada que, posats sota les cornaleres d'una semal, es carreguen a l'espatlla de quatre homes i serveixen per a transportar la semal plena de raïm o d'altra cosa (Ross., Empordà). [...] || 2. m. a) Pal semaler (pir-or., or., occ.). [...]
DIEC. SEMALER. 1 m. Pal que forma part d’un parell amb què dues persones traginen una portadora, l’una agafant-lo per l’extrem anterior i l’altra pel posterior. 2 m. Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.
