SETRILL
m. | cobert. | |
m. cobert. Recipient generalment de vidre, però també de terrissa o metall, amb una ansa en un costat i un broc llarg a l’altre, que serveix per a amanir.
ETNOPOČTICA:
cançó
«El ball del cetrillot, | si t’agafo, si t’agafo, | el ball del cetrillot, | si t’agafo ja has rebut!», a Sadurní Folklore del Penedès I, p 55 (Olivella, 1945).
Endevinalla
«Aquell qui menja mongetes | o patates o bé cols, | a mi m’agafa sempre | i em fa donar uns quants vols». (solució: el setrill)», a Sadurní Folklore del Penedès I, p 80.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SETRILL m. Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, principalment oli. [...]
DIEC. SETRILL 1 m. Vas o gerret, generalment de vidre, en què es posa l’oli o el vinagre d’amanir. [...]
