SIRGA
f.
|
marin. mesur. meteor.
| |
1. f. marin. Corda amb què s’estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d’una riba a l’altra, etc.
2. f. marin. Corda proveïda d’un plom, pedral, etc., en un extrem i d’un flotador a l’altre, unida a l’extrem d’un palangre per a calar-lo.
3. f. marin. mesur. Mida marinera equivalent a 60 braces.
4. f. Llenca, porció llarga i estreta.
5. f. meteor. Núvol ample i allargat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 30: «La sirga és la corda amb què s’estira una embarcació des de la platja».
Garcia Soler Vida marinera: p 297: «sirga: mida marinera: 60 braces. Gruix: 8 mm. Cadascuna de les 5 o 6 cordes primes, de cànem, de la dita llargada, que són usades en el palangre del lluç.»
Manent Núvols Penedès, p 62: «Sirga: Núvol ample i allargat. Recollit a les Cabanyes, Moja, Pacs, Sabanell (“és una ratlla blanca sota la ceia negra”), Sant Martí Sarroca (faixa vermella a posta de sol) i Vilafranca.»
CITACIONS LITERÀRIES:
«La rastellera d'homes i dones que... tiraven la sirga molla que sortia regalimosa del mar», a Roig Raventós, J. Flama, p 192.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SIRGA f. || 1. Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.. [...]. a) A la sirga: estirant una embarcació amb la dita corda. [...] || 4. Llenca, gaia (Penedès).
DIEC. SIRGA. 1 f. Acció de sirgar; l’efecte. 2 f. Corda amb què s’estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d’una riba a l’altra, etc. 3 f. Corda proveïda d’un plom, pedral, etc., en un extrem i d’un flotador a l’altre, unida a l’extrem d’un palangre per a calar-lo.
