SOBRECOLL
m. | vest. vitic. marin. | |
1. m. vest. Coll sobreposat al coll d’un vestit.
2. m. vitic. Verga que surt del nus superior de la brocada o sarment que deixen al cep en podar-lo.
3. m. vitic. Sobrecoll bessó: verga en la qual la poda deix dos borrons.
4. m. marin. Sobrevolta que es dóna amb una corda per millor lligar un cap.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña. SOBRECOLL. Sarmiento procedente de la primera yema del pulgar destinado a ser vara de fruto.
Giralt Vocabulario viña. SOBRECOLL BESSÓ. Se llama así al sarmiento de la primera yema del pulgar destinado a ser vara de fruto en el que ha brotado alguna yema secundaria además de la principal.
Riba Preu vi, p 100: «el brot del primer borró del cap del cep, anomenat sobrecoll...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SOBRECOLL m. || 1. Coll sobreposat a un altre coll de peça de vestit. || 2. Verga que surt del nus superior de la brocada o sarment que deixen al cep en podar-lo (Empordà, Segarra, Penedès). || 3. Sobrevolta que es dóna amb una corda per millor lligar un cap (Costa de Llevant, Costa de Ponent). || 4. a) Fil o fils trencats que de vegades queden sobre la bota dels ordidors en treure'n l'ordit, o sobre el mateix plegador en el teler.—b) Desigualtat en l'enrotllament dels ordits damunt els plegadors, produint alts i baixos.
DIEC. SOBRECOLL 1 m. Coll sobreposat al coll d’un vestit. 2 1 m. Desigualtat en l’enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos. 2 2 m. Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bota dels ordidors en treure’n l’ordit o sobre el plegador del teler. 2 3 m. Defecte que presenta un rodet ple de fil quan aquest és trencat en un o més indrets.
