SUBLIMAR
v. tr. | alim. | |
v. tr. alim. Acció de passar pel foc un animal de ploma després d’esplomar-lo i així fer desaparèixer les restes de canons.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi Cabanyes Senyes, p 25: «al Penedès, “sublimar” vol dir passar pel foc el gall o l’ànec per acabar de desplomar-lo bé».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SUBLIMAR v. tr.: || 1. Exaltar, elevar a una altura excelsa. [...] || 2. Fer passar de l'estat sòlid al gasós i d'aquest al sòlid, sense aparentment passar per l'estat líquid. [...] || 3. Soflimar.
ETIMOLOGIA:
DCVB. Sublimar: pres del llatí sublīmare, mat. sign. ||1. L'accepció || 2 va esser introduïda en el llatí dels alquimistes medievals. L'accepció || 3 ve d'un creuament de soflimar (llatí sufflammare) amb el sublimar || 2.
