SUCAMULLA
f. | alim. | |
1. f. alim. Menjar i beure, fer un petit àpat.
2. f alim. Pa amb vi i sucre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés Parla col·loquial: 37 SUCA-MULLA. f. Menjar i beure, fer un petit àpat «Després de l’acte literari s’oferirà una suca-mulla als assistents.»
Solé Bordes Catànies, p 75: «La suca-mulla no té cap secret, cal una llesca de pa ben grossa i de molla prou consistent; aquesta consistència del pa és la que determinarà el temps que hi ha d’incidir el vi abans del seu consum per tal d’estovar-lo prou. El vi ha de ser negre i d’una certa graduació...».
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Vaca de llet, p 21: «mossèn Ramon si que·n podrà fer de suca-mulla, que ja deu haver dita la missa».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SUCA-MULLA f. || 1. Acció de sucar dins un líquid (or.). [...] || 2. Llesca de pa torrat i abeurat de vi (or.).
DIEC. SUCAMULLA f. Fet de sucar pa, galetes, etc., en un líquid, generalment vi o llet. Fer sucamulla.
