TAMBOR
m- | músic. vest. | |
1. m. músic. Instrument de percussió, consistent en un cilindre de fusta o de metall, buit, cobert per les dues bases amb pell estirada, i que es fa sonar a cops de bastonet o maça damunt una de les pells.
2. m. músic. Músic que toca un tambor.
3. m. vest. Cèrcol de fusta sobre el qual es posa tibant, mitjançant una corretja, la tela que s'ha de brodar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà Sitges festa major, p 119: «TAMBOR: L’instrument de percussió més nombrós dels conjunts musicals. Se’l troba de mides grans, de caixa de fusta sense bordons i amb remor sorda, a les colles de diables; i més petit i planer, metàl·lic i abordonat per redoblar bé, en poder ballar al ritme i compàs trepidant de gairebé tota la resta de balls.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TAMBOR m. || 1. Instrument de percussió, consistent en un cilindre de fusta o de metall, buit, cobert per les dues bases amb pell estirada, i que es fa sonar a cops de bastonet o maça damunt una de les pells. [...] || 2. Sonador del dit instrument. [...] || 3. Objecte que per la seva forma cilíndrica o per una altra circumstància és semblant al dit instrument de percussió. [...] —e) Cèrcol de fusta sobre el qual es posa tibant, mitjançant una corretja, la tela que s'ha de brodar. [...]
