TAROT TAROTA
m. f. | vest. carcat. músic. | |
1. m. vest. caract. Barret atrotinat.
2. m. caract. Tabalot, persona eixelebrada.
3. f. músic. Xeremia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cuscó Mirar parlar Penedès, p 262: «Els noms dels instruments són una altra font de la ironia popular. De les xeremies en diem «tarotes», [...] de les cornamuses «sac de gemecs» o, sobretot al Penedès, «manxa borrega» (d’aquí el renom de cases conegudes com «cal Borregaire»), i de les xeremies en diem «gralles».»]
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 214: «tarot -Persona eixelebrada. ‘Ahir vaig trobar la Joana que anava ben de tarot’. Segons el DIEC2 tarot és o un barret vell o una baralla de cartes, però en el DCVB té també, diu que al Solsonès, al Bages i al Penedès, el sentit de tabalot. Sembla que es una paraula invariable, sense femení.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TAROT m. || 1. Capell cilíndric, copalta; es diu en to despectiu. [...] || 2. Capell vell o espatllat. [...] || 3. Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant (Empordà, Garrotxa, La Selva). [...] || 4. fig. Persona eixelebrada; tabalot (Solsona, Cardona, Penedès). Es diu també de les dones. «Deixa-la, que és una tarot!»
DIEC. TAROT. m. Barret vell, atrotinat.
