TERRAL
m. | meteor. | |
m. meteor. Corrent d’aire que va a mar des de la terra.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Manent Núvols Penedès, p 78: «Terral: Ve de terra per als mariners. A Sitges diuen que a l’hivern durà pluja o fred. Recollit a Calafell, Cubelles i Vilanova i la Geltrú.»
Miró Illa Particularitats climàtiques, p 82: «un intercanvi de masses d’aire entre el terra i el mar, que genera un corrent de brises que es coneix amb el nom de terral nocturn».
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrego Penedès llegendari, p 42: «va sentir la fressa del terral del capvespre que xocava contra la seva cara amarada de suor».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TERRAL adj. i subst. || 1. a) (Vent) que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí.
