TOMAR
v. tr. v. intr. | joc. | |
1. v. tr. joc. Agafar al vol una pilota amb les mans.
2. v. intr. Aturar-se quelcom que queia, per haver topat amb un obstacle que no ho deixa arribar a terra.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Maria Pilar Perea a Comunitat i norma. Actes IV Col. Fabra, p 353: «(a una petició d’A. Alcover) Les aportacions d’un altre col·laborador Alfons Sans i Rossell, del Penedès, fan reduir l’abast semàntic del terme [tomar] a ‘agafar al vol’...».
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Ramon i Vidales 1912, p 57: «i, agafant el pinyol, va tirar-lo al Titus.– Toma: menja’t l’os, també!»
Sadurní Retalls folkl., p 149: «La matança del porc. ... necessitaven... el gibrell per a tomar la sang...».
Vidal Valenciano, E. Virolet Sant Guim, p 35: «Madroneta! Corra, corra! ―Y si caich? ―Jo’t tomaré.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. TOMAR v. tr. || 1. Rebre una cosa que es mou en direcció al subjecte i agafar la impedint que caigui en terra, que vagi més enllà, etc. (or.). [...] || 2. refl. (i ant. intr.) Ensaltar-se, quedar aturat quelcom que queia, per haver topat amb un obstacle que no ho deixa arribar a terra (Penedès). [...] Al salamó li tiraren un martell de ferro y no's trencà sinó un candalero, y lo martell s'hi tomà, Cròn. Guerra Indep. al Penedès. [...]
DIEC. TOMAR1 1 v. tr. Copsar parant la mà o un mocador, el davantal, una borrassa, etc., (alguna cosa que cau, que ens tiren). Ell, enfilat a l’arbre, li tirava la fruita que collia, i ella la tomava parant el davantal. Tira’m la pilota: a veure si la tomo. 2 v. tr. per ext. No vam trobar cap aixopluc, i no vam tenir altre remei que tomar la pluja.
