TRENCAR
v. tr. v. intr. pron. locu. |
anat. joc. folkl. | |
1. 1 v. tr. Fragmentar una cosa o una situació. Trencar un vidre. Trencar les relacions.
2. locu. fig. caract. Trencar el cor: produir una gran impressió de dolor.
3. locu. joc. Trencar l’olla: Joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d’una corda.
4. locu. joc. Cuc a trencar el fil: modalitat del joc de ↑cuc a córrer en què el jugador que para ha de canviar el jugador empaitat per un altre que hagi creuat la línia imaginària que va d’ell a qui persegueix.
5. locu. caract. Trencar-se les banyes en alguna cosa Esforçar-s’hi molt, treballar-hi intensament.
6. v. intr. pron. anat. Contraure una hèrnia.
7. locu. Trencar-se de riure: riure molt.
8. v. tr. Interrompre: Suspendre, impedir, la continuació (d’una cosa). Trencar la conversa.
9. locu. anat. Trencar aigües Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part.
10. locu: Trencar el son Fer una dormida curta.
11. v. intr. Canviar de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.
12. v. intr. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l'ou, etc. «El blat de moro ja trenca»: ja treu espigues. «Les dents ja trenquen»: ja comencen a sortir de la geniva.
13. locu. Trencar-la: enraonar.
14. v. tr. anat. Treure (un nen) la primera dent.
15. v. tr. folkl. Trencar la pedra. Toc de campana que pretén evitar una pedregada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. Trencar-la: enraonar, fer una xerrada (Penedès).
Gual Mar fonda, p 69: «hi havia el costum de penjar al coll dels infants, quan havien de trencar, és a dir, quan els havia de sortir la primera dent, una bosseta amb una dent de solraig».
Sadurní Vocab. vinyater, p 65: (Sant Pere de Ribes) «Anar a trencar la pedra»: Acció o diligència dels campaners d’anar a tocar mal temps. Si no pedregava, aquests rebien una bona propina del veïnat.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Goigs Penedès I, p 47: «Sou l’eficaç medecina | per los coixos i trencats | que queden molt prest curats | per vostra virtut divina».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TRENCAR v. tr. o intr. || 1. Dividir una cosa en dues o més parts o trossos; destruir en un o més punts la continuïtat d'una cosa, amb cops, amb una pressió o amb una força expansiva. [...] Especialment: a) Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. [...] —b) Destruir, mutilar; fer perdre violentament la integritat a una cosa. [...] —c) Estellar la clovella dura d'un fruit per poder-ne treure la part molla i comestible. [...] —f) fig. Trencar el cor: produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor. [...] || 3. refl. Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. Especialment: a) Contreure una hèrnia. Trencar-se de riure: hiperb., riure amb grans contorsions. [...] || 7. Canviar sobtadament de direcció. [...] —b) intr., essent subjecte la persona o cosa que muda de direcció. «En arribar a la creu, trenqueu a la dreta i sortireu al camí». [...] || 10. Fer cessar la continuïtat d'una cosa no material; interrompre-la o anul·lar-la. [...] Trencar l'alè: interrompre la respiració. [...] || 11. a) Desfer, anul·lar una cosa de caràcter moral. [...] —c) intr. o absol., Cessar de tenir amistat; cast. romper. «Aquests eren molt amics, però han trencat». || 12. intr. a) Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l'ou, etc. «El blat de moro ja trenca»: ja treu espigues. «Les dents ja trenquen»: ja comencen a sortir de la geniva.
DIEC. TRENCAR. 1 1 v. tr. Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. 1 2 v. tr. per ext. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú. 1 3 v. intr. pron. Trencar-se un vidre. 2 1 v. tr. no haver trencat mai cap plat Expressió que s’aplica a la persona que, per la seva aparença, hom diria que és incapaç de fer cap malifeta. [...] 2 7 trencar l’olla Joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d’una corda. [...] 2 14 trencar-se les banyes en alguna cosa Esforçar-s’hi molt, treballar-hi intensament. 3 1 v. intr. pron. Herniar-se: Contraure una hèrnia. 3 2 trencar-se de riure Riure fent grans contorsions. [...] 5 1 v. tr. Interrompre: Suspendre, impedir, la continuació (d’una cosa). Trencar la conversa. Trencar les raons d’algú. Un riu, un mur, trencar el camí. 5 2 v. intr. pron. Trencar-se una processó. [...] 5 4 trencar l’alè Interrompre la respiració. [...] 5 6 trencar les oracions Interrompre algú en la seva ocupació, la seva empresa, etc. [...] 6 2 trencar aigües Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part. 6 3 trencar el son Fer una dormida curta. 7 v. intr. Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra. Quan sereu al molí, trenqueu a la dreta per un caminoi que travessa la riera.
