
v. tr. locu. | marin. vitic. anat. | |
1. 1. v. tr. Fer sortir una persona, animal o cosa, fora del lloc on està tancada, retinguda o posada.
2. v. tr. i intr. marin. Posar una embarcació al port o a la platja.
3. locu. vitic. Treure els galets: supressió de les parts llenyoses d’un cep, deixades en la poda anterior.
4. locu. Treure els talons: treure els galets.
5. v. tr. A una persona, demanar-la sortir a ballar.
6. v, tr. anat. Vomitar.
7. v. tr. Obtenir una cosa per sort. Ha tret la rifa.
La significació de “treure” una embarcació és, per a la gent de mar, tot el contrari del que dirien els de terra endins.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comas Nolla, a Recull de treballs, núm. 14, p. 117: «Treta i varada d’embarcacions... havien de varar les embarcacions ( posar-les a la mar) i treure-les (posar-les a la sorra)».
Giralt Vocabulario viña, p 30: TREURE ELS GALETS. Supresión de las partes leñosas procedentes de la poda anterior; TREURE ELS TALONS. V. Treure els galets.
Mèlich Glossari Calafell: «TREURE: Treure la barca del mar i atracar-la a la sorra».
Goigs profans a Santa Xiripa (Vilafranca 1928): «Voluble Santa Xiripa, | escolteu el nostre plany, | feu que els que no hem tret la rifa | poguem treure-la un altre any.»
Gual Mar fonda, p 68: «Aquella barca de Calafell havia anat a treure a la platja de la Torre probablement perquè aquell dia havia pogut pensat que podria vendre-hi el peix a millor preu... Barques de la Torre també treien a Calafell quan els convenia [...] Altres vegades... a l’hora de retornar cap a casa, el vent es feia calma i no hi havia altre remei que agafar els rems i, vogant, anar a treure a la platja més propera»; p 74: «En acostar-se l’embarcació a la platja, en anar a treure».
Nostra Mar 1, p 25: «tenia la funció de vigilant dels bastiments que estaven trets a platja».
DCVB. TREURE o TRAURE (i ant. traer i trer). v. tr. que expressa com a significat general la idea de ‘portar o fer passar de dins a fora’. La matisació dels seus significats es pot indicar aproximadament amb la classificació que segueix. I. || 1. Portar una cosa fora del lloc on està tancada, retinguda o posada. [...] || 2. Fer sortir persona o animal fora del lloc on era. [...] Treure els animals, el bestiar: fer-los sortir de l'era després de la batuda, o fer-los anar al camp a pasturar. Especialment: a) Fer sortir algú del lloc on està pres, tancat, o d'una situació perillosa, dolenta, desagradable; alliberar. [...] —b) Treure en dansa o a ballar: fer sortir algú a ballar oferint-se-li com a parella o acompanyant. [...] —c) Fer passar una embarcació o altra cosa de dins la mar o altra massa d'aigua a la vorera, a terra. [...] S'usa sovint absolutament, o sia, sense expressar el complement directe. «Anem a treure». «Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze».—d) Portar fora d'un camp allò que s'hi cria o que es troba per terra. [...]Treure un bosc o una terra: portar-ne fora la llenya o la malesa. [...] || 4. Fer sortir o deixar aparèixer una part del propi cos o una cosa que habitualment es porta a dintre o amagada. Treure les ungles: deixar-les veure i fer-les sortir de manera que puguin rapinyar. [...] Especialment: a) Fer sobresortir, deixar aparèixer quelcom per damunt allò que ho cobria. [...] Treure el geni: manifestar el mal geni, mostrar-se irritat.—b) Començar a deixar aparèixer una part del desenrotllament d'un animal o vegetal (com dent, brot, flor, fruit, etc.). [...] || 5. Deixar aparèixer l'extrem propi a un lloc determinat, o deixar-hi aparèixer una obertura o altra cosa que es té a l'extrem. Treure cap a tal o tal lloc: arribar-hi un camí, carrer, etc. Treure porta, finestra, etc., a tal o tal lloc: tenir porta o finestra que hi dóna sortida o que hi mira. [...] a) absol. o intr. Acudir, tenir sortida a un lloc determinat. [...] || 6. Llançar, deixar anar fora de si una cosa. Especialment: a) Vomitar. «No he estat bé fins que he hagut tret tot el menjar». «El malalt ha tret». [...] —c) En el joc de pilota, tirar aquesta cap als contraris que l'han de tornar. [...] || 7. Expulsar; fer que algú surti d'un lloc, d'un càrrec, etc. [...] «Hostes vingueren, que de casa ens tragueren» (refr.). || 8. Fer sorgir, produir una cosa d'una altra. [...] Treure's del cap una cosa: inventar-la. Treure un nom a algú: posar-li un nom nou. [...] || 10. Obtenir; aconseguir quelcom d'algú o d'alguna cosa. [...] —b) Entendre, comprendre una cosa. [...] —c) Trobar la solució (d'un compte, problema, endevinalla). [...] —d) Deduir, obtenir com a conseqüència o resultat d'un procés mental. —e) Obtenir una cosa per sort. [...] «Aquest bitllet és el que ha de treure». || 11. Obtenir o produir una cosa a semblança d'una altra. [...] Treure una fotografia: fotografiar una cosa. [...] || 12. Fer sortir d'un conjunt persones o coses, sia triant-les, sia per sort. [...] || 14. Separar, fer desaparèixer una cosa del lloc on és, d'allò a què està aplicada, unida, adherida. [...] Treure's el capell, les sabates, la falda, etc.: separar-se del cos aquestes peces d'indumentària. [...] || 15. Separar una cosa d'allò de què és una part o membre. [...] || 16. Apartar, allunyar. [...]