TRILL
m. | agric. | |
1. m. agric. Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.
2. m. agric. Element fonamental de les màquines recol·lectores de cereals on se separa la major part del gra de la palla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig Fontseca Masllorenç, p 45: «els trills eren corrons amb làmines de ferro».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TRILL m. Instrument per a tallar i trossejar la palla damunt l'era. [...] S'ha donat el nom de trill a tres tipus diferents d'instrument: || 1. Batolles o bastó per a batre a cops [...]; maça per trillar [...]: flagell o bastó per a batrer o trillar. || 2. Post de fusta, quadrangular, llarguera, que per sota va armada de ferros tallants, claus o trossos de pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues bísties per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla (Tremp, Balaguer, Urgell, Segarra, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Gandesa, Calasseit, Maestrat, Morella, Cast., Val., Sueca, Xàtiva i tot el País Valencià en general). || 3. Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada (Empordà, País Valencià).
DIEC.TRILL. 1 m. Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla. 2 m. Element fonamental de les màquines recol·lectores de cereals on se separa la major part del gra de la palla.
