TRIT TRITA
adj. m. | ramad. | |
1. adj. Que ha estat triturat, esmicolat.
2. m. ramad. Segó, pellofa que se separa de la farina i es dona com a aliment al bestiar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Griera Feines costums: TRIT «Segó» (Vendrell).
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Vaca de llet, p 40: «solia dormir sobre una marfegota plena de palla tant trita com serradures».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. TRIT. || 1. adj. (f. TRITA o TRIDA). Triturat, reduït a trossos petitíssims, gairebé a pols (Organyà, Urgell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Cast., Val. Ribera del Xúquer, Mall.) [...] || 2. m. Prims, farina grossa però no tant com el segó (Pallars, Ribagorça, Vendrell). S'usa molt en pl.: trits (Empordà, Vall de Ribes, Conca de Tremp, Plana de Vic, Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat, Morella, Cast., Val.).
DIEC. TRIT -A. adj. Que ha estat triturat, esmicolat.
