VILER VILERA
adj. m. i f. | gentil. | |
adj. i m. i f., gentil. Vilatà, que viu en una vila.
ETNOPOČTICA:
corranda
«Tota la setmana al mas | i el diumenge en sóc vilera. | El dilluns al matí | torno a ser masovera.», a Sadurní Folklore Penedès 1, p 164 (Vilanova, 1918).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB VILER || 2. m. i f. i adj. Habitant d'una vila.
DIEC. VILER -A adj. i m. i f. Vilatà: que viu en una vila.
