VÍMET
m. | bot. | |
m. bot. Branca de la ↑vimenera.
COMENTARIS:
Del nom d’aquesta branca en corre també la pronúncia vímec.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Jorba Milà Fontanals penedesenc, p 30: «(Milà, relació plantes) vímec, en altre lloc vímet».
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Cent refrans estiragassats, p 5: «Qui fa un cove fa un cistell, | diu un refrà del temps vell; | no ho provis, creu mon consell, | sinó tens vímets.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VIME (i ses variants vim, vímec, vimen, vímet). m. Branca de plantes del gènere Salix, que és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc..
DIEC. VÍMET m. Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles. Un cistell de vímet. Una tauleta de vímet.
