VOLANT
m. | ofici. agric. | |
1. m. ofici. Roda col·locada horitzontalment, que el terrisser fa moure amb el peu i que transmet el moviment al rodell.
2. m. agric. Falç grossa i sense dents.
3. m. Full de la mida de mitja quartilla o semblant, que serveix per a transmetre una notícia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. VOLANT. m. Roda grossa, col·locada horitzontalment, que el terrisser fa moure amb el peu i que transmet el moviment al rodell (Penedès).
Giralt Vocabulario viña, p 55: VOLANT. Hoz de gran tamaño empleada algunas veces para cortar hierbas altas de las viñas.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Bros Cansons, p VI «Al compàs sempre del volant que may para».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. VOLANT. Falç grossa i sense dents, intermitja entre la falç i la dalla.
DCVB. VOLANT II. m. [...] || 10. Falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents (or., occ.). || 11. Full petit de paper, generalment de grandària no superior a mitja quartilla, que serveix per a comunicar una ordre, un avís o una notícia.
DIEC. VOLANT1. m. Avís, ordre, etc., que es tramet a algú per escrit en un full de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg.
DIEC. VOLANT2. m. [...] 2 m. Falç grossa sense dents.
DIEC. VOLANT3. m. [...] 3 m. [ED] Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que solament cosida o clavada per la vora superior serveix d’adorn a un vestit, a una cortina o a qualsevol complement de la casa.
