XALAR
v. intr. | ||
v. intr. Passar-s’ho bé, esbargir-se.
INFORMACIÓ LÈXICA:
v. intr. Passar-s’ho bé, esbargir-se.
CITACIONS LITERÀRIES:
Micó Princesa, p 13: «es xala molt amb la xarranca»; p 16: «canviaríem de joc i me n’ensenyaria un de més xalat»; p 16: «me’n recordo de com xalava».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. XALAR v. intr. o refl. || 1. Sentir gran plaer; divertir-se alegrement. a) Usat com a intransitiu (Empordà, Mall., Men.). [...] —b) Usat com a reflexiu (xalar-se), a vegades reforçat amb el pronom personal femení la (xalar-se-la) (or. i occ. en general). «Mira aquests, com se la xalen!»; «Ara em xalaré bevent aigua fresca». «Si et vols xalar, vine al teatre». [...] —c) substantivat m.: Gran plaer, gust intens. [...]
DIEC . XALAR 1 1 v. intr. Esbargir-se alegrement. Com xala la canalla, anant d’excursió! [...]
