XERRAMECA

caract.

Fon.: [ʃərə’mεkə]

f. caract. Fet de parlar sense substància.

INFORMACIÓ LÈXICA:

CITACIONS LITERÀRIES:

Ramon Cal notari, p 25: «es va sentint una gran xerrameca d’homes i dones».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. XERRAMECA f. Xerradissa excessiva o indiscreta.

DIEC. XERRAMECA f. Fet de parlar sense substància. Estava tipa de sentir tanta xerrameca. La xerrameca d’aquell venedor.