Fon.: [ʃəru’tεʧ]
m. Crit d’ocell.
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 112: «solitària oreneta [...] Que ton xerroteig sigui un crit de poesia que entri dins l’anima dels vilanovins».
Catasús Rims, p 7: «Hi ha un xerroteig alegre de merles i pardals.»
Lluís Via, apud Gil Via, Itinerari Vilafranca, p 6: «se sentien les cantarelles dels pagesos, el xerroteig dels aucells i el trontollar dels carros».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XERROTEIG m. Acció de xerrotejar.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014