XERROTEJAR
v. intr. | ||
1. v. intr. Un ocell, fer un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
2. v. intr. Parlar sense sentit.
CITACIONS LITERÀRIES:
Josep Verdú, a “Ecos de ma terra”, apud Esquerda Vilageltrú, p 323: «ab orgull deya una aucella | des son niu xarrotejant».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XERROTEJAR. v. intr. || 1. Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses. [...]
|| 4. Fer els ocells un seguit de crits rapidíssims que no constitueixen pròpiament un cant, sinó que imiten en certa manera el parlar humà.
DIEC. XERROTEJAR 1 v. intr. Una criatura, començar a parlar. 2 v. intr. Un ocell, fer un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
