XIBEC XIBECA
m. f. locu. | ornit. caract. | |
1. f. ornit. Altre nom de l’òliba, ocell nocturn (Tyto alba).
2. m. i f. caract. Beneitot, curt d’enteniment
3. locu. Anar a caçar xibeques: anar en cerca de coses imaginàries; ficar-se en coses il·lusòries.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo Ocells, p 74: «xibeca ‘òliba’ Tyto alba».
Vidal Parla cubellenca: «Durant una època s’enredava a algú a “Anar a caçar la xibeca”: era una broma pesada».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XIBECA o SIBECA f. || 1. Ocell nocturn de l’espècie Smyrnium aluco (pir-or., or., occ., men.). [...] Se’l guayten les sibeques, Guimerà Poes. 194. [...] || 2. m. i f. Beneitot, curt d’enteniment (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Falset). Loc. [...] —c) Anar a caçar xibeques: anar en cerca de coses imaginàries; ficar-se en coses il·lusòries.
DIEC XIBECA. f. Òliba: Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
