XUCLADOR
m. | marin. ictiol. meteor. folkl. agric. | |
1. m. marin. ↑Bolerany.
2. m. ictiol. Llamprea (Petromizon marinus).
3. m. meteor. Tornado.
4. m. folkl. Curanderos que estaven especialitzats a xuclar la sang dolenta.
5. m. agric. Tany a la soca d’un arbre, especialment a la de l’olivera.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Manent Núvols Penedès, p 67: «Xucladors: És com una màniga a la banda de mar. Recollit a la Bisbal.»
Sadurní Folklore 2, p 133: «Curanderos... Els xucladors xuclaven la sang dolenta o enverinada i, de vegades, fins i tot xuclaven ferides produïdes per gossos rabiosos».
CITACIONS LITERÀRIES:
Giralt Vocabulario viña. XUCLADOR. «Presentaran creixement més petit en cavalls o xucladors les branques o redoltes que siguin més llargues», a El Labriego 35.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. XUCLADOR. Remolí que fan les aigües als rius, gorgs, etc., al mar.
DCVB. 1. XUCLADOR || 1. adj. (f. -ORA) Que xucla. [...] || 2. m. a) Peix del gènere Petromyzon, de les espècies P. marinus i P. pluviatilis. [...] || 3. Brot o tanyada que neix del tronc d'un arbre, principalment de l'olivera (Vic, Igualada, Conca de Barberà, Camp de Tarr.). [...] || 7. Indret d'una massa líquida on els objectes flotants són atrets cap al fons (or., occ.). [...]
DIEC. XUCLADOR. m. Indret d’una massa líquida turbulenta on els objectes flotants són xuclats o atrets cap al fons.
