XIULADOR
m. | zool. ornit. | |
Al Penedès, el·lipsi habitual del sintagma ànec xiulador, nom amb què es coneixen els ocells també anomenats valona (Tringa glareola) o ↑cap-roig (Anas penelope).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 34: «Ànec xiulador. Anas penelope»; 63: «xiulador ‘valona’ Tringa glareola.»
Mestre Raventós, Fenologia anàtides, 518: «Ànec xiulador (Anas penelope). A la costa del Penedès conegut per xiulador i cap roig.»
Ortega, Dicc. ocells, 44: «Anas penelope... Ànec xiulador, ànec cap-roig (mascle), ànec gavatx (femella), ànec piulaire, ànec xiulaire, cabiroi, piula, piuló, siulador, siulaire, xiulador, xiulaire.»; 87: «Tringa glareola... Valona, carregadet, tifort de potes grogues, xerlovita camagroga, xiulador.»
Salvadó, Recull, 198: ÀNEC CAP-ROIG. Ànec xiulador Anas penelope; 200. XIULADOR. Valona Tringa glareola.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XIULADOR m. Piula, ànec de l'espècie Anas penelope.
DIEC. ÀNEC m. 1 25 ànec xiulador Ocell de la família dels anàtids, d’uns 50 centímetres de llargada, de plomatge castany amb les espatlles blanques (Anas penelope).
DIEC. VALONA 4 f. Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb el mantell fosc amb taques clares, pit i abdomen blanquinosos i potes groguenques (Tringa glareola).
